En Joan Martí, que entre altres coses es dedica a ser Gerent de Dinamització de Clústers d’ACC10, té unes quantes idees clares, sens dubte. Una d’elles, tal i com comenta en l’entrevista publicada en el número 9 de Maig de “Secartys News”, que l’he sentit en diferents ocasions i que comparteixo, és el fet que “no existeixen sectors bons ni dolents, sinó estratègies empresarials correctes i obsoletes a tots els sectors”.
Aquesta declaració de principis està directament relacionada amb la filosofia que impregna el concepte clústers, no són més que instruments a disposició del que vulgui fer-los servir. Òbviament estan dissenyats per a determinades funcions com per exemple:
- fer caliu, crear i generar un clima de confiança entre els principals actors, les persones
- afavorir la cooperació entre les empreses per incrementar les avantatges competitives
- gestionar i canalitzar el dinamisme creatiu que naixent des de dins, o des de fora, ajuda a modificar la estratègia empresarial
- obrir portes cap a una altre manera d’entendre el coneixement convencional
- trencar fronteres i fer aflorar capacitats i competències amagades, a vegades conscientment, a vegades sense adonar-se
- endinsar-se al mon dels processos creatius oberts, buscant mes enllà de la pròpia possibilitat d’enriquiment, o no de forma exclusiva
- facilitar l’ intercanvi de recursos i de coneixements
- reduir el risc d’equivocar-se i/o el cost de l’equivocació
- potenciar la responsabilitat social de les empreses i l’innovació compartida
- ajudar a reinventar els factors de l’èxit empresarial del futur
I encara és factible fer més coses, lligant processos, compartint serveis i marques, economies d’escala, generant especialització i fent projectes conjunts, en definitiva fugir de la no-cooperació. Martí, diu que “els clústers són un esport de contacte”, si es tenen dubtes, que no es dubti, ho son; és que no ho és l’aqüicultura?